<<Els qui saben les coses diuen que la sal és la prova que el mar respira, per si algú no en tenia prou amb sentir-lo panteixar les nits de tardor. Té un gust que tot sol no es pot suportar. És cristall, joia fugaç, soluble.
El sucre és la prova del Paradís. El tresor fatal. El que Adam va perdre. Per si algú no es creia que pot haver-hi felicitat a la terra. De la dolçor tota l’amargura. Del bé tots els mals. El sucre és volva de neu fosa.
El cafè es la prova que som centre i confí i dins del confí encara hi ha yn centre i dins d’aquest centre un altre confí. El cafè és un gra que viatja transportat pels oceans, on també hi ha centres i també, inexorablement, més confins. El cafè és un do de la suor de dones encorbades. És terra cremada polsegosa.
Tres terribles fruits de la sanga, per al viàtic del nounat.>>
[fragment extret de Memòria del buit (Edicions del Periscopi, 2023) de Marcello Fois (Nuoro, Cerdeña, 1960). Traducció d’Anna Casassas Figueras]
Foto: Basílica de la Santíssima Trinitat de Scaraggia (Sàsser, Sardenya, Itàlia) — Imatge de routard.com
El cónsul de Sagres 