Tecler d’Honor

Si, fa més de vint-i-cinc anys que hi és a la colla, però mireu, aquest any li toca. Quan em van trucar a mitjans d’agost -despertar de la migdiada- l’única possibilitat de la trucada era per això. Va gaudir dels castells d’una manera ni bona ni dolenta, era la que hi havia. Al Concurs del 94 sé que hi va anar per a fer història (de fet, va fer història). Al del 98 va connectar l’equip de música de l’estudi amb la retransmissió de ràdio via internet primerenc, en dodots. Quan el teu fill va entrar a la colla i va començar a tontejar amb els castells vas tenir cura que n’aprengués bé: del Rafa, per exemple. No m’enrecordo si ell va ser Tecler d’Honor, potser sí. Si no, com si ho fos per tots vosaltres.

Un dels millors dies de Santa Tecla que ha viscut el seu fill fins al moment és l’endemà següent de la recollida de la seva camisa. Aquell dissabte al matí vau anar a la txistorrada dels amics de Sant Pere i Sant Pau; després a la baldanada de la penya perica, a la Corsini -encara no hi havia la carpa-. Vau guardar una baldana per l’àvia Paquita. Ella cofoia, se la va crospir en un tres i no res mentre fèieu l’aperitiu al Cós del Bou abans de menjar la paella annual. Amb l’Amàlia i els teus amics. Ei, va ser brutal.

Ja a la reserva, que no vol dir que no hi sigui a primera línia, és graciós veure com s’emmerda en saraus varis on encara gaudeix de fer pinya. Quaranta anys a la colla donen molt de si. Viatges en cotxe, pluja, cops al cap fent pinya a altres colles -sempre defensa que les úniques vegades que s’ha fet mal ha sigut donant un cop de mà a altres colles-. Pilars caminant, Concursos. Bons moments i pòsters de Caixa Tarragona a l’estudi: el primer pilar de set amb folre de la Jove, per exemple.

Ai, l’orgull tecler. Que la setmana no se li faci llarga. Que agafi forces. Divendres tinglado tecler, dissabte paella i diumenge castells. I que vagi així de bé per a tots, a veure si dintre de vint-i-cinc anys faran un altre xou amb la resta de companys. Seria l’hòstia.

Enhorabona, papa.

Foto: Anton Grau.

Deja un comentario