Notes de lectura inicial de setembre – La primera persona és sempre llaminera per escriure i menys no és massa. Moltes vegades al respirar el poema sembla que s’ofegui en el seu contingut; amb La mutació dels pollastres – 23è Premi de POesia Joan Duch per a Joves Escriptors (Fonoll, 2022) de Pep Sanz tot queda just a la seva mesura i queda un llibre clavat, fet amb mesura, cura i una intensitat creixent, forta i amb espurnes rebels. Hi ha una vida projectada a la d’un pollastre, i el dubte creixent vers els dogmes fonamentals que s’han convertit en creences… fins que, com passa amb els dogmes, apareix la convicció del frau… donant preu a la reencarnació i una construcció més severa, però amb una capacitat pròpia, contundent.
Hi han poemes brillants –Sacrifici, en prosa, m’encanta. Rodó i contundent) // Manifest ovípar és un tancament contundent, viu-. Amb aquest pollastre m’encanto en una tendència interessantíssima que hi veig en la poesia catalana que profunditza molt en transmetre la pell viva, els fets i posa al centre del poema // recull al protagonista i a partir d’ell, es desenvolupa com a eix necessari: poesia mòbil, també de cos endins. I altres elements semblen desplaçats, per a bé.
Als poemes finals he vist ombres rere les pàgines del tigre d’Oligastra, Samuele Stocchino, però això pot ser perfectament imaginacions meves.
Nota: oju amb els llibres de Fonoll. Cap flaqueja. Contingut de primera (agraïment de lector, gràcies per publicar al brutal Marcel Pey)i disseny reconeixible
Foto: Pep Sanz (Twitter // X).
El cónsul de Sagres 